El passat 13 de desembre, el Clúster va ser l’escenari del Webinar dedicat a les tecnologies i la robòtica assistencial, com a part integral del Projecte EudaimonIA (IRC 2022-2023). Aquesta jornada va reunir diversos experts de la quàdruple hèlix, oferint una visió completa dels reptes i oportunitats que aquestes innovacions presenten des d’una perspectiva clínica, social i tecnològica en el marc del Care & Autonomy Living Lab. Concretament, els membres del consorci EudaimonIA: el CSMC, Casa d’Empara, la Universitat Autònoma de Barcelona i Group Saltó, a més de la participació d’una usuària que actualment esta interactuant amb el TEMI, el robot assistencial de Group Saltó.
El projecte, que va començar el gener de 2023, s’ha anat desenvolupant al llarg de tot aquest any. Inicialment, es va provar el TEMI a la residència de Casa d’Empara, i tot seguit al Centre de Dia. Aquest webinar ha permès evidenciar els resultats del projecte, així com els aprenentatges extrets d’ell.
Robots i món assistencial, cap a on anem?
Clara Pons, terapeuta ocupacional en Casa d’Empara, va aportar una visió clínica essencial explicant la experiència pràctica del centre en els últims mesos amb el TEMI. El principal repte ha sigut ensenyar persones grans a interactuar amb una tecnologia amb la que mai han tingut contacte. El robot també els hi va donar l’oportunitat de tenir noves experiències i activitats amb els pacients, així com augmentar la seva autonomia i motivació. Per exemple, amb l’ús de l’aplicació NeuronApp per realitzar exercicis cognitius.
Segons la Clara, el Temi “ens ha donat suport en tasques més assistencials (p. Ex. recordatoris per donar medicacions als pacients) però també ajuda als usuaris. És una oportunitat més d’interacció i de relacionar-se, en varis sentits: comunicar-se a ‘l’exterior’ amb els seus familiars, interaccionar amb la resta d’usuaris o simplement amb el robot”… És també una eina que no descarten per a un futur dins de la residència.
Per altra banda, la Maria Rosa, una persona usuària del Centre de Dia, va compartir la seves impressions amb el TEMI, una relació que l’ha ajudat a sentir-se més acompanyada i més contenta ja que tot el que és aprendre millora el seu benestar.
Des d’una mirada social i de qualitat de vida el Miquel Domènech, del grup Barcelona Science and Technology Studies Group (STS-b) de la UAB, ha destacat que experiències com aquesta ens ajuden a ponderar allò que funciona i allò que es pot millorar doncs “tot i ser més modesta la realitat dels robots assistencials, ja està en aquest camí… I és que la pregunta ‘pot un robot cuidar humans?’ planteja un escenari ambigu, (per tant) la pregunta ha d’enfocar-se en si podem introduir un robot en l’entramat de la cura de una persona: persones cuidadores, infermeres, família i elements tecnològics. En aquest sentit, pot el robot fer que aquest entramat de cura sigui millor? Justament, l’objectiu d’aquest projecte és saber com podem millorar aquest procés.”
Finalment la Nuria Pascual, Product Manager de SOMCare, ha explicat que aquest robots son un suport tant per les persones que estan a casa seva com aquelles que estan en una residència. “Volem seguir desenvolupant un producte que pugui ajudar i donar suport tant als pacients com a les seves famílies i els professionals de la cura, o per combatre la solitud no desitjada” comenta la Nuria, considerant que actualment tenim un sistema saturat i hi ha moltes necessitats no cobertes. Aquest projecte ens permet provar la tecnologia en residències per ajudar al personal sanitari amb algunes funcions com acompanyament emocional, suport en àrees de salut, seguretat i protecció, connexió social i promoció de l’autonomia.
Comencem a treballar en els reptes
Al llarg d’aquesta sessió Pre-Living Lab Day sobre tecnologies i robòtiques assistencials ja s’han pogut identificar alguns reptes i oportunitats en aquesta temàtica. Pel que fa als reptes, s’ha destacat la dificultat que tenen algunes persones grans amb la tecnologia, però també s’ha fet esment en que aprenen ràpid. Tanmateix, en funció de la situació caldrà preguntar-se si són els robots els que s’han d’adaptar als espais o són els espais els que s’han d’adaptar al robot, ja que hi ha situacions en que hem d’aprendre a relacionar-nos amb ells (com per exemple, parlar-los-hi més lentament). Cal també ser conscients de que els robots sempre s’han de considerar dins d’un entramat, mai de forma aïllada, i que cal considerar-los en el context social actual en que tenim un sistema estressat amb necessitats no cobertes que tendeix a (i prefereix) la cura domiciliària.
Per altra banda, les tecnologies i robòtiques suposen oportunitats per augmentar l’autonomia, la motivació i la qualitat de vida dels pacients. També poden proporcionar acompanyament i noves activitats, així com contribuir a la prevenció de riscos i a la monitorització. Finalment, són una bona eina per disminuir la càrrega dels cuidadors/cuidadores i per a promoure les interaccions que disminueixin la sensació de soledat.
Aquesta trobada ha constituït un bon preàmbul per plantejar les principals eixos de treball que es desenvoluparan en el pròxim LLD sobre Tecnologia i Robòtica Assistencial.
