Ara fa un any, Amalgama7 i Ampans van posar en marxa Inmens, una plataforma de divulgació, formació i atenció online a joves, familiars i professionals sobre trastorns de conducta. Per conèixer de més a prop el seu cas i com ha estat aquesta experiència compartida parlem amb la Maria Àngels Feliu, psicòloga clínica, coordinadora de les Escoles Terapèutiques d’Amalgama7 i una de les responsables d’Inmens.
Quina necessitat hi ha darrera la creació d’aquesta plataforma?
La plataforma, d’entrada i sobretot en la primera fase, va néixer amb la voluntat de donar visibilitat als trastorns i alteracions de la conducta. Tant a Ampans com a Amalgama7 rebíem moltes trucades de famílies vivint situacions de conflicte associades a desordres conductuals que no sabien on adreçar-se. La salut mental és un tema que no té prou visibilitat i per a la persona usuària sovint no és fàcil accedir-hi. La posada en marxa d’Inmens ha estat la nostra manera de donar més visibilitat a aquest tipus de trastorns.
Per què dur a terme el projecte plegades?
Les dues organitzacions tenim una llarga trajectòria professional oferint serveis especialitzats per a adolescents i joves amb comportaments de risc, trastorns i/o alteracions de la conducta. Tenim però perfils diferents, a Amalgama7 cobrim la part més clínica i Ampans té una vessant més social, donant suport a les famílies en el seu projecte de vida i, per tant, amb una visió més a llarg plaç de les persones usuàries.
Al llarg dels anys les dues organitzacions hem compartit molts espais de trobada, i sabiem dels nostres valors i interessos comuns, però sobretot, gràcies al contacte que neix dins el Clúster, va ser quan finalment es va poder fer tirar endavant quelcom plegades.
I com valoraries l’experiència?
Molt enriquidora. En part perquè es permet veure una altra manera de treballar però sobretot pel que comentava, perquè ens complementem, ja sigui a l’hora de fer assessorament, fer un bon seguiment de les usuàries i en especial, per generar coneixement compartint les nostres experiències.
Fins ara la plataforma feia sobretot divulgació però en breu teniu previst engegar també els serveis d’atenció a les famílies?
Sí. Des d’un principi es va preveure que el projecte tingués dues fases: d’entrada volíem crear un plataforma de coneixements sobre trastorns de conducta. Aquesta primera part del projecte està en funcionament des del primer trimestre del 2019. Ara, a banda de seguir generant continguts, també es posarà en marxa tota la part de serveis online i volem que estigui totalment en funcionament el darrera trimmestre d’aquest 2020.
Quin equip hi haurà darrera d’aquests serveis d’assessorament?
Tenim un equip multidisciplinar format per professionals d’ambdues entitats amb psicòlegs, psiquiatres, educadors, pedagogs, treballadors socials, un infermer, un advocat que pot donar assessorament legal a les famílies i mestres.
Com són les usuàries que teniu a la plataforma?
Inmens és un projecte que es dirigeix sobretot a famílies, però també fem formació per a professionals. Durant aquesta primera fase també hem habilitat un formulari de contacte per a que joves i famílies puguin sol·licitar atenció. Totes aquestes peticions reben una primera atenció des de la plataforma i després són atesos des d’Almagama7 o Ampans. Ara amb la posada en marxa dels serveis d’atenció i seguiment online tota l’atenció la farà l’equip del projecte.
Segons les dades que tenim del web, en aquesta primera fase, trobem que les persones usuàries són sobretot joves professionals i estudiants de fins a 24 anys i pares i mares de fins a 60 anys. I una dada curiosa, el 75% de les visitants al web són dones.
I els temes que més es consulten quins són?
Cada mes publiquem contingut nou que inclou des de infografies més informatives, articles sobre estudis científics, entrevistes a l’equip o persones usuàries de les diferents entitats, etc. Els darrers mesos tots els continguts sobre com ‘sobreviure’ al confinament amb adolescents han despertat molt d’interès. També els continguts sobre els trastorns d’alimentació durant el confinament, així com també entrevistes als professionals de les entitats.
Quan treballem un article sobre un trastorn de conducta expliquem la diferent simptomatologia que pot tenir. Així per exemple, en el cas de la violència filioparental, es podria relacionar amb una patologia dual, pot haver addicció a algun toxic o a les noves tecnologies.
És més difícil coordinar un projecte impulsat per dues entitats diferents?
En aquest cas la coordinació sempre ha estat molt bona fins i tot aquests darrers mesos en plena crisi sanitària. Evidentment, en plena crisi, els equips d’ambdues entitats han hagut de fer un esforç per poder fer front a les emergències i per aquest motiu hem acabat endarrerint una mica la posada en marxa dels serveis d’atenció online, però ara, a banda de deixar de fer les trobades presencials, la coordinació és tan bona com sempre.
Heu rebut suport per tirar endavant la iniciativa?
Sí, tant del Clúster com d’Acció, i estem molt agraïdes per la confiança, sobretot per l’esforç per ajudar a visibilitzar Inmens i pel suport econòmic que hem rebut.
