ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- ha presentat l’informe Estratègia d’Internacionalització Salut Mental i Autonomia Personal que ha elaborat amb la col·laboració del Clúster Salut Mental Catalunya dins la setmana de la Internacionalització que es va celebrar a Barcelona la setmana del 23 al 27 d’octubre.
Amb aquesta col·laboració entre unitats d’ACCIÓ i empresa pública i privada es pretén actualitzar l’anàlisi estratègic del sector, identificar els reptes, prioritzar els mercats exteriors i planificar les activitats per al proper trienni de la má del CSMC, que representa els sectors de l’envelliment, les neurociències i la salut mental.
Catalunya compta amb 772 empreses dedicades al sector de la salut mental i de l’autonomia personal que facturen 9.244 euros de manera agregada, xifra que representa el 3,79% del total del PIB català. La cadena de valor de la salut mental i l’autonomia personal està representada per fabricants de tecnologia mèdica, farmacèutica i industria complementaria, i proveïdors de serveis: centres assistencials, hospitals i residències, universitats i centres de transferència, així com entitats socials i tercer sector.
L’estratègia d’internacionalització del sector a Catalunya
Entre les conclusions de l’estudi, es destaca que, un 55% de les empreses de l’àmbit de la salut mental i l’autonomia personal a Catalunya no disposa de departaments de negoci digital internacional i en general utilitzen el Web com a únic canal de promoció a l’exterior.
Les dades recollides en l’Informe Sectorial Salut Mental i Autonomia (maig 2023), que ara s’analitza en clau internacional, mostraven que, un 82% del total de les empreses del sector són pimes i que es tracta d’un sector jove i en creixement, ja que la meitat de les companyies es van constituir entre el 2000 i el 2020.
Per segments de negoci, el 68% del total de les empreses catalanes són proveïdores de serveis de salut mental i autonomia personal. La resta treballen en la indústria farmacèutica i complementària (15%), en la tecnologia mèdica (11%) i en la salut digital (6%).
A banda de les empreses, l’ecosistema català del sector també compta amb universitats, escoles de negoci i altres iniciatives de formació; fundacions i associacions; iniciatives públiques; centres TECNIO; organitzacions empresarials, i fires i congressos.
On podem aprendre a detectar nous models de negoci?
L’estudi analitza les preferències internacionals de l’ecosistema català, tant per la prospecció dels mercats que la mostra ha prioritzat: Europa, Llatinoamèrica i EEUU, com per aquells països on ja es disposa de comercialització, via partenariats, distribuïdors o socis. La implantació local, és minoritària i amb molt per desenvolupar.
Per països, Franca destacaria en quan a la seva legislació ‘Silver Economy’, mentre que Països Baixos és un bon exemple de polítiques sòlides assistencials i amplia oferta de formació en salut mental. Els Països Nòrdics destaquen en sociocomunitària on la col·laboració publicoprivada té un dels seus índex més elevats d’èxit. Estats Units és un dels mercats en ciències de la salut més competitiu, però alhora el més altament innovador en centres com Boston.
L’informe també destaca dos perfils diferents alhora d’abordar el repte de la internacionalització. Aquelles empreses més grans amb producte de gran valor afegit com les solucions en telemedicina i dispositius mèdics envers d’altres empreses menys internacionalitzades, entitats i empreses de serveis assistencials, proveïdores de serveis i que són, en general, de mida menor.
En concordança amb la necessitat creixent de les persones amb situacions de dependència que demanden solucions d’autonomia personal, destaquen el potencial creixement del disseny de productes basats en la incorporació tecnològica així com les possibilitats de treballar projectes de contractació pública internacional i e-commerce.
Finalment, l’informe també avalua les noves oportunitats de negoci per a les empreses catalanes en diversos camps. Entre d’altres, destaca aquells mercats que estan iniciant la revolució demogràfica, les oportunitats de col·laboració internacional en projectes i la participació en fires i congressos on poder compartir coneixements i aprenentatges.
El Cluster proposarà als seus associats la planificació d’activitats internacionals inclosa en el Pla d’Activitats del 2024 així com la possibilitat de planificar i prioritzar els futurs escenaris 2025 i 2026 dins el Pla Estratègic WeMind Cluster 2024-2026.
Estratègia internacional: casos d’èxit a Catalunya
Per parlar d’alguns casos d’èxit des de el punt de vista d’estratègia internacional la taula rodona de l’acte va comptar amb la participació de dos empreses, Qualud i Suara, ambdues associades al CSMC. Per a la Irene González, CFO de Qualud, la visibilitat (en fires i congressos) i el boca orella van ser elements claus pel seu creixement com empresa. D’altra banda, en Marc Carbonell, Director de l’àrea Clients de Suara, va explicar la seva experiència d’expansió a Xile així com la participació en línies d’ajuts europees.
També hi va intervenir en Christophe Arnoul, Director de la oficina d’ACCIÓ Paris, abordant la creixent industria de l’envelliment que s’està generant al país gal, i es que “no podem parlar de salut mental sense parlar de salut, un sector molt rellevant a França”.
Finalment, la Marta S. Bret, Clúster Manager, va parlar de la transició del Clúster Salut Mental Catalunya -que ja havia iniciat la seva estratègia internacional mitjançant la participació en fires i congressos internacionals- cap a ‘WeMind Cluster’, la nova etapa que comença la organització a partir del 2024. En aquest nou camí es continuaran reforçant les missions de benchmarking a altres països com a part del Pla Estrategic 2024-26.
Accedeix a l’àrea socis i descarrega’t l’informe complet
